01

Els valors a les organitzacions de salut, avui

Òscar Dalmau i Valentí Martínez,
membre del Comitè de Direcció i
director acadèmic de la Càtedra de Lideratge en Valors de la UVic-UCC,
respectivament

Una mirada conjunta entre la Càtedra de Lideratge en Valors i Unió Consorci Formació sobre els valors de les organitzacions de salut

En un moment de transformació i canvi tan significatiu com el que viu el sector salut, tant a Catalunya com arreu, la Càtedra de Lideratge en Valors d’UManresa i Unió Consorci Formació (Unió Catalana d’Hospitals i Consorci de Salut i Social de Catalunya) hem volgut fer una mirada conjunta per identificar els valors que les organitzacions de salut estan incorporant com a claus en les seves direccions i plans estratègics.

De fet, amb les actualitzacions periòdiques de les línies i plans estratègics de les organitzacions, inclosa la pròpia revisió de la seva visió i missió, és natural també revisar els valors que les han de guiar per afrontar i superar els reptes que tenen al davant. Aquests processos de redefinició són generalment col·laboratius i participatius amb el conjunt de la organització i serveixen per traçar conjuntament el rumb però també els quès i coms per anar-hi.

Quan, per exemple, a finals dels 90 una entitat deia “som una organització hospitalària amable i professional” i, en canvi, avui dia diu “som una organització compromesa a millorar la salut i el benestar de les persones i la comunitat”, no és simplement un canvi estètic o la incorporació de paraules que puguin quedar millor, sinó l’expressió de la voluntat i la direcció en la qual està treballant en l’actualitat. I per això, els valors no tenen un significat estàtic. Depenen de les pròpies experiències personals i col·lectives i, com elles, també els seus significats evolucionen (l’exemple anterior és un reflex de l’evolució de passar de parlar de nosaltres a posar el focus en els altres, la veritable raó de ser).

Els valors a les organitzacions de salut de Catalunya

Havent analitzat els valors que actualment més de 100 hospitals i organitzacions de salut a Catalunya tenen publicats, seguint els 4 nivells de l’esquema conceptual de la Càtedra en Lideratge i Valors, identifiquem:

A nivell personal: referències a la ètica, la integritat, l’honestedat, l’adaptabilitat, responsabilitat, etc. És a dir la dimensió vinculada de manera directa als valors personals, ètics i morals de cadascú, entenent-los com una base personal connectada amb el professionalisme i el compromís amb la vocació, la professió i el codi deontològic, que inspira i guia la conducta i la pràctica.

A nivell d’equip i de les persones: el respecte, la dignitat, l’empatia, l’assertivitat, la humanitat, el reconeixement, el treball en equip, la confiança, el tracte humà, la proximitat, el treball multidisciplinar, etc. Es tracta d’un conjunt de valors ètics, socials, relacionals, que parteixen d’un mateix (iniciativa, flexibilitat, constància…) i ens connecten, integren i ens fan part d’un projecte compartit en equip.

A nivell organitzacional: el focus es posa en valors de competència, cultura corporativa, intel·ligència col·lectiva. Així la innovació, l’agilitat, l’adaptabilitat, l’eficiència i sostenibilitat, l’orientació al servei i a les persones, eficiència, la vocació cap a l’excel·lència, la qualitat i la millora continua, la col·laboració i cooperació, l’atenció centrada en les persones, etc. Per tant un focus que connecta les voluntats i capacitats col·lectives cap a noves maneres de fer.

A nivell entorn, vinculat al propòsit. Impulsant noves maneres de fer (més creatives, amb aprofitament de tot el potencial digital i d’innovació però també d’aliances i cooperació amb d’altres), per potenciar l’atenció centrada en les persones, l’acompanyament personalitzat, l’apoderament dels pacients i les famílies,… de manera inclusiva, respectuosa, generosa, humil, amb igualtat, transparència i equitat. Valors que connecten la competència organitzativa amb el seu sentit de contribució positiva a la societat. Tenen un caire més ètic vinculats a la comunitat i a la responsabilitat social.

Quàdruple Aim de l’Institute for Healthcare Improvement

Els valors a les organitzacions del sistema salut estan doncs alineats amb el propi mapa conceptual de la Càtedra de Lideratge en Valors d’UManresa. Alhora, es corresponen també amb el Quàdruple Aim de l’Institute for Healthcare Improvement, on s’estableix un marc global per assolir una atenció de qualitat i una salut basada en valor a partir de quatre objectius i estratègies interrelacionades (1): millorar la salut de la població amb equitat; eficiència, sostenibilitat, i reducció de costos de les organitzacions i del sistema; potenciar l’experiència dels pacients i apoderar-los en el seu rol actiu; augmentar la satisfacció dels professionals i cuidar del seu benestar.

Els valors són per tant, la guia que han d’acompanyar les conductes i comportaments de totes i tots els professionals de la salut a fer-ho possible. Per això cal posar-los en relleu i donar-los-hi veu. Per fer-nos més conscients d’ells, per a connectar-los més amb la nostra pràctica diària i per tal que guiïn de manera natural les noves maneres de fer, més segures, més eficients, i de més valor cap a la societat.

I en això totes i tots hi estem implicats. Perquè el nostre treball és model i mirall de la nostra manera de fer cap als altres. Per tant, no et quedis al marge. Depèn de tu.

(1). https://www.ihi.org/communities/blogs/the-triple-aim-or-the-quadruple-aim-four-points-to-help-set-your-strategy

6

Tornar al menú

02

Escoles de valors i lideratges

Jordi Lorente Servitja
Mestre de Primària i Pedagog
President del CAE-Formació i Serveis Socioculturals
Professor del Cicle Formatiu de Grau Superior d’”Animació Sòciocultural i Turística”

“Hace falta valor, ven a la escuela de calor” Radio Futura (1984)

No ens entretindrem gaire en obrir debats a l’entorn de si els líders neixen o es fan. A hores d’ara la descodificació del genoma humà no ha identificat el “cromosoma del lideratge” i, per tant, deu ser el medi, deu ser l’entorn, qui propicia aquests efectes. O.. és que algú que pensi en alguna determinada Casa Reial pot concloure el contrari? Sigui com sigui, de ben segur que les experiències viscudes i els ambients freqüentats juguen un paper important en aquest rol que anomenem “líder”.

Per acabar-ho de reblar només ens remetem als autors de l’estudi sobre “Les fonts del lideratge social” (CANTÓ, N; CASTIÑEIRA, A; FONT, A) publicat el 2009 sota els auspicis de la Fundació Bofill. En aquest estudi basat en 25 entrevistes a persones que eren percebudes com a líders socials dins de l’àmbit català es conclou que l’aspecte més rellevant per començar a assumir consciència social és el dels “valors viscuts, és a dir, la immersió de les persones en accions o exemples vitals que configuraran la seva manera de situar-se en el món.” (“Les fonts del Lideratge social”, pàg. 121)

Abans, però, de continuar referint-nos on i com es poden afavorir els lideratges, deixeu-nos comentar que des de la nostra òptica per abordar aquesta temàtica no podem esmentar el binomi “Lideratge-valors” sense especificar abans els tipus de valors que definim. És evident que tot lideratge té uns valors associats. En conseqüència, el que ens cal és definir un marc que ens faci veure quin és el nostre posicionament davant d’allò que valorem. És un bon exercici assenyalar que la consideració de lideratge “ètic” l’han promogut documents com la “Declaració Universal dels Drets Humans” o, per citar un de més recent, el que anomenen “ODS”, els objectius de desenvolupament sostenible, dins de l’anomenada “Agenda 2030” de la mateixa ONU. Amb aquesta base ja podem començar a parlar del lloc on poden aparèixer lideratges amb aquests valors, valors associats a quelcom “social i comunitari”.

I bé, un cop assentades aquestes dues premisses, endimsem-nos en la pregunta i principal objectiu d’aquest article: hi ha escoles de lideratge ”ètic” i valors?

Hi ha escoles de lideratge ètic i valors?

Perdoneu-nos el toc “hype” que hi posarem però és que la resposta només pot ser afirmativa havent assenyalat ja la importància dels valors i experiències viscuts. El nostre entorn més proper està farcit d’organitzacions facilitadores de “lideratge ètic en i amb valors socials”. Tant institucions formals com no formals poden ser facilitadores d’aquest bagatge. Pensem, per exemple, en quelcom bàsic dins del “Lideratge” com és “aprendre a participar”. S’aprèn a participar? Tal i com diu el Grup de treball de la CASC_CAT (Coordinadora per a l’Animació SòcioCultural de Catalunya) “saber participar només es pot aprendre participant: des de les primeres institucions educatives i la infantesa, fins a d’altres cercles socials. L’aprenentatge vivencial de la participació es du a terme de manera més significativa en models d’alta participació, com l’associacionisme.” (“Intervenció Socioeducativa en Joves”, 2017). I aquí sí que entrem de ple en l’especificitat d’un marc com les institucions d’Educació en el Lleure per identificar-les com a escoles de participació i lideratge ètic en i amb valors socials.

I no només això, sinó que a hores d’ara gràcies a l’ingent esforç d’investigadores socials com Txus Morata que amb dades fefaents ens permeten afirmar que les institucions de Lleure Educatiu transformen comunitats i persones augmentant els nivells de participació ciutadana, promocionant lideratges horitzontals i construint xarxes de suport social. Tot això, dona com a resultat un grau més alt de cohesió i de compromís social en els territoris on hi ha presència d’aquestes institucions (“Ocio educativo, y acción sociocultural, promotores de participación y cohesión social”, Morata, T.; ALONSO,I; PALASÍ, E; BERASATEGUI, N_2023)

La cohesió social, la gran oblidada

Doncs si tenim institucions de lleure educatiu que aprofundeixen i serveixen a un valor tan important com la “Cohesió Social” com és que és un dels grans oblidats a l’hora d’emprendre decisions polítiques. Tal i com assenyala la doctora en Ciències de l’Educació Anna Jolonch en una entrevista (Diari de l’Educació, 26/05/2023) les activitats extraescolars són un dels principals factors de desigualtat: “No tothom pot fer música, dansa, activitats culturals o de lleure… Molta gent no té accés a aquesta educació i, en canvi, sabem que és un factor d’èxit enorme i és un factor d’educació. Manca més igualtat d’accés, perquè hem millorat molt en la igualtat d’accés a l’escolaritat obligatòria, però no el lleure. I el lleure, a més, és un factor clau de cara a educar amb valors, amb ciutadania. L’educació ha de ser, no només trobar una feina, ha de ser educar persones amb uns certs valors perquè puguin treballar pel bé comú.”

Educació 360

Hem intentat partir d’una pregunta òbvia com és si podem aprendre a ser líders per acabar constatant la manca de suport que tenen les institucions amb aquesta funció: la de proposar plataformes per a l’aprenentatge de valors socials.

Les institucions de Lleure educatiu han de ser i sentir-se recolzades dins del marc més ampli de les polítiques educatives amb rerefons social. I, és per això, que volem acabar l’article fent-nos ressò de la importància de programes com “Educació 360” que posa el focus en impulsar polítiques i actuacions que afavoreixin l’accés a activitats fora de les institucions educatives obligatòries. Un sentit més global de l’educació i un focus especial per a les institucions de lleure educatiu ens permetrà uns lideratges molt més alineats amb uns Objectius de Desenvolupament Sostenible, uns lideratges “ètics”.

En tots els cercles de l’activitat humana (política, esport, religió, família, educació,..) poden donar-se condicions per a lideratges “ètics” però tenim suficients evidències per pensar que el Lleure Educatiu per proximitat amb certs valors ètics aporta un “plus” a l’hora de vetllar pel compromís i la cohesió social.

I, ara sí, per acabar, si em permeten la llicència d’intercanviar alguns mots de la meravellosa cançó dels “Radio Futura” potser estarem més a prop del que hem volgut argumentar: fa falta escalfor, vine a l’escola de valors. (Tot i que millor no malinterpretar-ho i que els “negacionistes” del canvi climàtic la prenguin per bandera)

6

Tornar al menú

03

Conversa entre Pep Guardiola, Manel Estiarte, Albert Estiarte i Valentí Martínez

Conversa sobre lideratge i valors que apunten temes diversos que són matèria de reflexió de la Càtedra

Al final de l’any 2021, UManresa va començar les converses amb Pep Guardiola i Manel Estiarte per crear una Càtedra de Lideratge en Valors, una iniciativa que, finalment, ha vist la llum durant el primer semestre del 2023. És un camí que ha emprès conscient de tenir al davant un desafiament important ja que lideratge i valors són una matèria molt complexa de definir i de marcar-ne els límits.

La capacitat inspiradora de la trajectòria professional i esportiva de Guardiola i Estiarte tant en termes de lideratge com de valors i, especialment, de la conjunció de tots dos elements, va ser clau per demanar-los que dirigissin la Càtedra, oferiment que van acceptar de gust. Albert Estiarte promotor del projecte també s’hi ha vinculat estretament assumint-ne la sots-direcció.

Per la seva part, UManresa aporta a la Càtedra la seva experiència en formació en lideratge, sobretot en l’àmbit empresarial, i també el treball que, en els darrers anys, ha realitzat en matèria d’identificació de valors, tant del propi model pedagògic com de la seva cultura corporativa. Aquest és un coneixement que concentren els dos directors acadèmics de la Càtedra, Valentí Martínez i Carlota Riera.

Més enllà del treball de cara enfora, per fer formació, recerca o divulgació, les càtedres també són espais de debat. Compartim fragments d’una conversa entre Pep Guardiola, Manel Estiarte, Albert Estiarte i Valentí Martínez que, reflexionant al voltant del lideratge i els valors, apunten diferents temes que han de convertir-se en matèria de reflexió en el si de la Càtedra.

Sobre lideratge i èxit

Albert Estiarte. Tothom diu que és un líder, però líders amb valors, ja no n’hi ha tants. El Pep i el Manel són dels pocs que conec. Que dirigeixin la Càtedra de Lideratge en Valors ha de permetre mostrar exemples sobre com liderar d’una manera neta i noble, tal com ens van ensenyar quan érem petits. Hi ha molts valors però, per a mi, els que compten i els que utilitzo en el meu dia a dia són els que em van transmetre de petit. El que soc de gran és el que em van ensenyar en la meva infància. L’exemple del Pep i el Manel, com a bones persones que són, és un gran actiu per a la Càtedra i el repte és saber-lo transmetre a les persones que volen liderar empreses, institucions, escoles o equips.

Manel Estiarte. Parlar de lideratge m’incomoda una mica. Pot arribar a ser tòxic perquè condiciones com han de ser i actuar les persones. Des de la meva experiència, de tot el que he viscut, de tot el que m’he equivocat, de tot el que he après, em quedo amb una lliçó al voltant del lideratge, que el Pep va compartir amb mi , fa un temps: fes que el que tens al costat estigui a gust; fes que el que treballa amb tu, el que t’admira, el que et segueix pugui fer bé la seva feina perquè tu l’ajudes. El bon líder no és el que millor parla, el que millor fa… Millor, millor, aquesta paraula em fa tremolar una mica.

Pep Guardiola. El lideratge sovint es relaciona amb l’èxit, però, en canvi, hi ha gent que lidera molt bé i no té èxit (almenys de la manera com s’entén comunament). Cal entendre que, a vegades, simplement guanyes per atzar. Sembla que, tot i havent fet bé la feina, si guanyes, tens èxit però, si perds, ets un fracassat. Caldria reconduir aquesta tendència d’anar als extrems per responsabilitat cap a les generacions més joves.

No ens hem d’emmirallar només en el que guanya per copiar-lo. Hi ha tantes circumstàncies que van lligades al fet de guanyar, moltes de les quals no depenen de tu! Cadascú és com és i no pots copiar el que guanya pensant que així també guanyaràs tu. Hi ha molts elements en joc darrere una victòria. No hi ha ningú que pugui dir el bon lideratge és aquest.

Jo crec molt en el dia a dia. Arribo al matí i obro la porta i em pregunto: què hi ha, quins problemes tenim, com enfoquem la sessió d’entrenament d’avui, com ens veiem… i a partir d’aquí, anar avançant.

Fer les coses fàcils als que tens al teu costat

Albert Estiarte. Tothom diu que és un líder, però líders amb valors, ja no n’hi ha tants. El Pep i el Manel són dels pocs que conec. Que dirigeixin la Càtedra de Lideratge en Valors ha de permetre mostrar exemples sobre com liderar d’una manera neta i noble, tal com ens van ensenyar quan érem petits. Hi ha molts valors però, per a mi, els que compten i els que utilitzo en el meu dia a dia són els que em van transmetre de petit. El que soc de gran és el que em van ensenyar en la meva infància. L’exemple del Pep i el Manel, com a bones persones que són, és un gran actiu per a la Càtedra i el repte és saber-lo transmetre a les persones que volen liderar empreses, institucions, escoles o equips.

Manel Estiarte. Parlar de lideratge m’incomoda una mica. Pot arribar a ser tòxic perquè condiciones com han de ser i actuar les persones. Des de la meva experiència, de tot el que he viscut, de tot el que m’he equivocat, de tot el que he après, em quedo amb una lliçó al voltant del lideratge, que el Pep va compartir amb mi , fa un temps: fes que el que tens al costat estigui a gust; fes que el que treballa amb tu, el que t’admira, el que et segueix pugui fer bé la seva feina perquè tu l’ajudes. El bon líder no és el que millor parla, el que millor fa… Millor, millor, aquesta paraula em fa tremolar una mica.

Pep Guardiola. El lideratge sovint es relaciona amb l’èxit, però, en canvi, hi ha gent que lidera molt bé i no té èxit (almenys de la manera com s’entén comunament). Cal entendre que, a vegades, simplement guanyes per atzar. Sembla que, tot i havent fet bé la feina, si guanyes, tens èxit però, si perds, ets un fracassat. Caldria reconduir aquesta tendència d’anar als extrems per responsabilitat cap a les generacions més joves.

No ens hem d’emmirallar només en el que guanya per copiar-lo. Hi ha tantes circumstàncies que van lligades al fet de guanyar, moltes de les quals no depenen de tu! Cadascú és com és i no pots copiar el que guanya pensant que així també guanyaràs tu. Hi ha molts elements en joc darrere una victòria. No hi ha ningú que pugui dir el bon lideratge és aquest.

Jo crec molt en el dia a dia. Arribo al matí i obro la porta i em pregunto: què hi ha, quins problemes tenim, com enfoquem la sessió d’entrenament d’avui, com ens veiem… i a partir d’aquí, anar avançant.

La relació amb les persones és el més important

Pep Guardiola. Jo el que tinc clar que, en aquesta vida, el que cal és passar-s’ho bé. Jo busco voltar-me de gent bona, que em faci riure; que quan les passem malament, vinguin i em diguin, ja veuràs que, al final, tot sortirà bé. Sembla que el que mana ha de fer feliç als altres però jo també em mereixo ser feliç. I per ser feliç necessito voltar-me de gent que m’ho faci passar bé. Necessito grans professionals, òbviament, però que també m’ho facin passar bé. Al final, arriba un moment, que vols viure i treballar amb la gent que t’agrada, bàsicament persones amb qui t’ho passes bé, amb qui quan estem malament, el dolor es fa més petit, i amb qui ens podem abraçar per celebrar els bons moments.

Ser un líder amb valors et garanteix que guanyaràs? No. Tampoc no funciona a la inversa. Pots ser una mala persona, provocar conflictes i guanyar-ho tot. Quan guanyes i guanyes molt, una olimpíada, un títol, t’adones que està bé, sí. De fet, has treballat molt per aconseguir l’èxit, però, més enllà d’aquest moment, si no t’ho has passat bé, si no ha estat una victòria compartida, quin sentit té?

Manel Estiarte. La relació amb les persones és el més important. A vegades, em pregunto, si pogués tornar enrere, esportivament parlant, què tornaries a viure? La resposta mai no és tornar a fer el gol important o tornar a pujar al podi sinó tornar-me a trobar amb els companys al vestuari i recuperar la relació que teníem.

Amb divuit anys vaig ser el màxim golejador dels Jocs Olímpics, en tornar a casa, els diaris deien que era el “líder de la selecció espanyola”. I jo m’ho vaig empassar. Pensava que tots jugaven per a mi. No és que fos infeliç però no gaudia de la bona relació amb els companys. Ells no m’estimaven. Amb el temps, vaig créixer i aprendre. No vaig tornar a ser el màxim golejador però la meva relació amb els companys va millorar i vaig guanyar molt més. No parlo des del punt de vista esportiu sinó emocionalment, com a esportista i com a persona.

Albert Estiarte. Al final, aquest procés d’aprenentatge que va fer el Manel va servir perquè la selecció espanyola de waterpolo guanyés molts títols, no ell, que ja n’havia guanyat molts abans, sinó tot l’equip.

Un equip és molt sà, molt bo, quan té bons suplents

Valentí Martínez. A la nostra societat, en general, patim de “resultadisme”, d’obsessió pel resultat. Valorem les persones pels seus resultats i oblidem la seva dedicació, el seu compromís, la responsabilitat que assumeixen. La Càtedra ha de servir per trencar aquest esquema.

Pep Guardiola. El que no guanya no hauria de sentir-se un fracassat. Com pots dir a un infant que s’ha esforçat però no ha tret una bona nota que és un fracassat? Tinc la sensació que quan era petit això no era tan exagerat. Què és l’èxit? Guanyar? Aixecar el títol? L’endemà et lleves i t’adones que no. Estàs content perquè ho hem aconseguit, perquè ens ho hem passat bé però ja t’estan demanant que hi tornis.

Avui, ets el segon i ja ets un fracassat. Això no pot anar així. Per això és molt important envoltar-te de gent amb qui gaudeixis que, quan les coses no van bé, t’ajudin a passar pàgina i tornar-ho a intentar.

Valentí Martínez. Com gestioneu les persones que poden ser molt potents des d’un punt de vista esportiu però que no són bones persones. Com ho afronteu?

Pep Guardiola. Si l’entorn és sa, o bé s’incorpora a la dinàmica del grup o bé ell sol s’aparta. Si l’entorn és tòxic, la cosa es complica. Sol ser gent amb molta manca d’empatia, que no és capaç de posar-se al lloc de l’altre. Crec que un equip és molt sa, molt bo, quan té bons suplents. Poden estar dolguts perquè volen jugar però entenen que un altre ho pot fer igual de bé que ells, accepten que l’entrenador decideixi que avui juga un altre en lloc d’ells, reconeixen quan han tingut una mala actuació i quan algú altre ha estat millor.

El món del futbol és un món molt exposat mediàticament. Quants lideratges hi ha que passen desapercebuts en altres àmbits? Quants pintors, escriptors voldrien tenir per a les seves obres l’atenció que tenim els que ens dediquem al futbol? Tenir més atenció ens fa líders millors? Millors persones? No. Hi ha un munt de circumstàncies que ens han dut on som que no depenen de nosaltres i sobre les quals no ens podem atribuir cap mèrit.

Al final, tots volem bondat: que t'estimin i estimar

Valentí Martínez. Quina persona us ha influït més en la vostra infantesa a l’hora de configurar la vostra escala de valors?

Pep Guardiola. Els meus dos primers entrenadors al Gimnàstic de Manresa. Em recollien, després em tornaven a dur a casa, anaven a Súria a portar un altre nen i encara un altre a Puig-reig…

Manel Estiarte. Jo ho tenia més fàcil. Dormia al llit del costat. Era el meu germà Albert. A mi, l’aigua no m’agradava i no volia ser ni nedador ni waterpolista però sí que volia ser com ell.

Albert Estiarte. La meva mare. Tant si ho feia bé, com si no ho feia tan bé, sempre la tenia al costat per dir-me: “Molt bé, fill meu, has fet tot el que has pogut. Has lluitat molt. Ho has fet molt bé”.

Pep Guardiola. Això a la llarga et dona molt més rèdit. Al final, tots volem bondat, que t’estimin i estimar.

Valentí Martínez. De fet, aquest tipus de missatges avui ja no són tan freqüents. Hi ha molta preocupació en el futbol base pel paper poc exemplar dels pares i mares, als camps, sigui discutint entre ells o discutint les decisions de l’entrenador…

Manel Estiarte. Els pares volen que els seus fills siguin com els jugadors que omplen permanentment les pantalles…

Pep Guardiola. …en lloc de deixar-los ser el que volen ser.

 

Aquesta conversa va tenir lloc a Manchester, el 18 de juliol de 2023, amb la presència d’Albert Estiarte en videoconferència des del Japó.

6

Tornar al menú

04

Antoni Llobet recomana...

Antoni Llobet Mercadé
Director general
de la Fundació Universitària del Bages

Conversant amb persones de diferents àmbits, Xavier López basteix, a “Lideratges Valents”, una reflexió àmplia sobre què vol dir liderar. Comparteix amb el lector aquesta mirada que, tot i ser externa al món educatiu, aporta aprenentatges i conclusions molt útils per a tothom qui es dedica a l’educació.

La lectura del llibre és altament interpel·ladora i fa evident, a partir de l’exemple de les persones entrevistades, com les pròpies decisions influeixen en l’entorn, tal com les decisions (i accions i actituds) dels docents tenen un gran impacte en els infants i joves, un impacte que pot arribar a tenir una gran transcendència en les seves vides.

 

Antoni Llobet Mercadé,
director general de la Fundació Universitària del Bages

 

LÓPEZ, Xavier: Lideratges Valents
(pròleg de Jordi Cuixart)

Editorial: COLUMNA EDICIONS, 2023
ISBN: 978-84-664-3085-2

6

Tornar al menú

05

L'illa prohibida

Una recomanació de:
CAE, formació i serveis socioculturals

Autor/a/s/es:
Matt Leacock (creador del joc)
C. B. Canga (il·lustracions)
Devir (editorial)

Breu presentació: Joc cooperatiu, on un intrèpid grup d’aventurers tenen la missió de trobar i emportar-se quatre tresors d’una illa que s’està enfonsant. La partida es guanya si es recuperen els quatre tresors i tots els jugadors poden escapar-se de l’illa abans que s’enfonsi.

Edats recomanades: A partir de 10 anys

Participants: 2-4 jugadors/es

Durada de la partida: 45 minuts

Components

  • 28 cartes de tresor (5 cartes de cada tresor i 8 cartes especials)
  • 6 cartes d’aventurer i 6 peons
  • 24 peces de terreny de doble cara (cadascuna amb un nom i imatge única)
  • 24 cartes d’inundació (una per a cadascuna de les 24 peces de terreny)
  • 4 figures de tresor
  • 1 indicador del nivell de l’aigua

Funcionament

Preparació

  • Amb les 24 peces de terreny es crea l’illa, amb la cara en color cap amunt, indicant que és terra ferma. Durant el joc les peces de terreny primer s’inundaran (cara blanca i blava cap amunt) i després s’enfonsaran (es retiraran del joc deixant un forat al seu lloc). El joc marca fer una illa en forma de creu, però hi ha altres variants que afegeixen més dificultat al joc. Els tresors es posen al costat de l’illa.
  • Cada jugador/a rep a l’atzar una carta d’aventurer que li dona unes habilitats especials. Agafa el peó del color i el situa a la peça de terreny corresponent.
  • Es barregen les cartes d’inundació i se n’obren 6. S’inunden les 6 peces de terreny corresponents (apareix la mateixa imatge en blanc i blau)
  • Es reparteixen 2 cartes de tresor a cada jugador/a
  • S’estableix el nivell de l’aigua en funció de l’expertesa dels jugadors/es.

Seqüència del joc

Per torns, els jugadors/es fan tres accions:

  1. Fins a tres accions a triar entre moure el peó a una peça adjacent, assegurar -donar la volta- la peça de terreny on hi ha el peó o una d’adjacent si estan inundades, donar una carta de tresor a un altre jugador/a situat a la mateixa peça de terreny o recuperar un tresor.
  2. Pillar dues cartes de la pila del tresor. Un jugador/a només en pot tenir 5 com a màxim. Si en té més ha de descartar les que vulgui.
  3. Pillar cartes d’inundació (tantes com marqui el nivell d’aigua) i inundar (girar) o enfonsar (treure-les de l’illa, si ja estaven inundades) les peces de terreny corresponents. Aniran apareixen forats que faran més complexos els desplaçaments. Quan s’enfonsa una peça de terreny amb un peó a sobre, aquest es pot ressituar en una peça de terra ferma o inundada adjacent.

Per aconseguir un tresor cal que un jugador/a -amb quatre cartes de tresor- se situï en una de les dues peces de terreny específiques que permeten recuperar-lo.

A la pila del tresor hi ha cartes que generen accions especials:

  • Pugen les aigües (3 cartes). Fan pujar un punt el nivell de les aigües. Com més alt és el nivell, més cartes d’inundació cal pillar a cada torn. Quan apareix una d’aquestes cartes es barregen totes les cartes d’inundació jugades fins aquell moment i es posen al capdamunt de la pila de cartes d’inundació. D’aquesta manera les primeres cartes d’inundació que tornaran a aparèixer seran les de les peces de terreny que ja estan inundades.
  • Sacs de sorra (2 cartes). Permeten donar la volta a una peça de terreny inundada, sense gastar cap acció.
  • Helicòpter (3 cartes). Permeten desplaçar-se a qualsevol lloc de l’illa. Alerta: cal guardar una carta d’helicòpter per al final de la partida, que permeti a tots els jugadors/es fugir de l’illa amb els 4 tresors recuperats en un mateix viatge. Si és així, s’ha guanyat la partida

En canvi, es perd la partida quan:

  • S’han enfonsat les dues peces de terreny que permetien recuperar un mateix tresor
  • S’enfonsa la peça de terreny corresponent a la pista d’aterratge
  • Un jugador/a que està situat sobre una peça de terreny que s’enfonsa no té una peça adjacent on ressituar-se
  • El nivell de les aigües arriba a la calavera

 

Treball a partir del joc

L’illa prohibida és un joc comercial que permet jugar en equip i passar una bona estona amb una alta dosi de tensió derivada de l’assoliment de l’objectiu. És un joc totalment cooperatiu, on els jugadors/es poden veure quines cartes tenen els altres i, fins i tot, poden acordar i planificar conjuntament les diferents jugades o seqüències de jugades per treure’n la màxima eficàcia. A més a més, es pot ajustar el nivell de dificultat a l’expertesa del grup en el joc, augmentant el nivell inicial de les aigües.

Tot i així, que sigui cooperatiu, no vol dir que tot siguin flors i violes ni que les situacions de joc que es poden donar no estiguin exemptes de tensions o de contradiccions. I aquí s’obre una oportunitat educativa al voltant del joc. Per això proposem, després d’una bona partida, analitzar i reflexionar sobre com ha anat el joc i quines situacions s’han viscut. Quines dinàmiques grupals hi ha hagut? Quin o quins lideratges han aflorat? Han estat positius? S’han escoltat, s’han respectat i s’han tingut en compte les aportacions de tothom? S’ha buscat l’acord i el consens o han predominat les majories numèriques o les imposicions? S’ha prioritzat l’objectiu de victòria per sobre del procés? Al final, ens hem agraït la partida? O la victòria? El joc ens ha permès créixer com a equip?

Alguns jocs ens posen a prova i ens confronten amb nosaltres mateixos, a la nostra manera de fer, als nostres hàbits, al nostre caràcter, als nostres valors. L’existència d’un objectiu comú molt clar i d’unes dificultats creixents, fan de l’Illa Prohibida un joc fantàstic per fer aflorar tots aquests elements. Aprofitem-lo.

Mes informació

www.devir.cat / botigues virtuals de jocs / botigues físiques de jocs

6

Tornar al menú

06

La mirada de Manel Fontdevila

6

Tornar al menú