David Martín Lozano és l’actual seleccionador absolut de l’equip espanyol de waterpolo. També és psicòleg de formació acadèmica. En el passat, havia estat waterpolista del Club Natació Atlètic Barceloneta, amb el qual va guanyar 8 Lligues espanyoles, 9 Copes del Rei, 8 Supercopes d’Espanya i 6 Copes de Catalunya. Va ser internacional 180 vegades amb la selecció absoluta de waterpolo espanyola i va prendre part als Jocs Olímpics de Pequín, el 2008, i als de Londres, el 2012.

Com a entrenador de la selecció ha guanyat set medalles en set anys. Els que el coneixen en destaquen la seva intel·ligència emocional, la seva gran capacitat de treball, la seva habilitat per transmetre confiança.

Parlem amb ell de lideratge i de valors.

________

“Si tens clar
el model de joc
sempre sabràs trobar
el camí que t’ha de dur
a l’èxit”

Com es construeix un equip i quin paper hi té el lideratge?

Per construir un equip d’alt rendiment, necessites envoltar-te dels millors, de jugadors amb talent i d’un bon staff; també has de tenir un model de joc clar i una metodologia de treball que et permeti arribar als resultats que t’has fixat. Tenir clar el model de joc és essencial. Si no, com a entrenador, pots veure’t atrapat pels dubtes. Quan saps com vols que jugui el teu equip, és molt més fàcil definir el camí a seguir: quins fitxatges fer, com seleccionar els membres del teu staff.

El líder, l’entrenador en aquest cas, no es pot permetre el luxe de dubtar?

De fet, dubto molt, però, com a entrenador, he de tenir clar què és el que vull aconseguir més enllà dels dubtes, que sempre hi són i encara més a l’elit de l’esport on es prioritza el resultat, on hi ha molta pressió i moltes crítiques.

Què és el que no vols dins d’un equip?

Les excuses i la toxicitat permanent. D’una banda, amb excuses, no es pot competir a l’elit. Avui, en dia, penso que són un mal general. Ni l’arbitre, ni la pilota, ni l’aigua freda ni res no pot ser una excusa per no rendir al màxim.

De l’altra banda, la toxicitat permanent fa molt de mal a l’equip. Tothom pot tenir un mal dia però, per norma, l’equip ha de respirar un ambient positiu. Per això, intento que totes les persones que s’hi incorporen, siguin jugadors, siguin staff, tinguin clar que les males cares i les actituds negatives es queden sempre fora.

El líder construeix l’equip o s’hi ha d’emmotllar?

Les dues coses, en funció de la situació. A la selecció, per exemple, pots triar els jugadors que vols, però si fitxes per un club trobaràs un equip al qual t’haurà d’adaptar perquè trigaràs un temps a adaptar-lo a la teva idea de joc.

El bon líder és el que té capacitat d’adaptació, el que és capaç de construir des de la seva idea però que, quan cal, també se sap adaptar a les característiques l’equip. Hi ha vegades que vols jugar un determinat estil de joc però les persones amb qui comptes no t’ho permeten.

“Les excuses i la toxicitat permanent no tenen lloc
als meus equips”

Busques talent amb habilitats relacionals?

Aquest tipus de talent també és molt important. Pots guanyar puntualment amb relacions fredes dins del vestidor però, si vols continuïtat en l’èxit, les relacions entre els membres de l’equip han de ser positives.

És molt important el lideratge dins del vestuari. En aquest sentit, confio en la responsabilitat compartida, en els lideratges compartits. Has de tenir quatre o cinc peces dins del vestuari que puguin transmetre la teva idea de comportament, d’entrenament, de joc al conjunt de l’equip. Quan treballes amb tantes persones, és molt difícil arribar a totes individualment. En aquest sentit, hi ha una figura clau, la del “bomber”, amb capacitat per extingir petits incendis perquè tu, com a líder, no pots estar pendent de tot. Si tens gent que controla les petites coses, pots focalitzar-te en allò realment important.

“Darrere d’un èxit
sempre hi ha molta feina”

La confiança és clau per aconseguir resultats?

No, no sempre. No crec en allò de si t’ho creus, ho aconseguiràs. A nosaltres, ens ha costat molt guanyar un mundial. Hem hagut de treballar molt per fer-ho. És cert que, quan ho hem aconseguit, ser conscients que érem capaços de competir amb els millors ens ha fet créixer la confiança en les nostres possibilitats i això ha estat positiu.

La confiança és una part molt important però no suficient per competir a l’elit. Al darrere hi ha d’haver sempre moltes hores de feina i també resultats. Per molta confiança que tinguis si mai no has guanyat un mundial no pots pensar cada dia “Avui, guanyaré segur” i esperar que passi.

Exerceixes el lideratge conscientment o et surt de manera natural?

Tot el que sigui pel bé de l’equip i per millorar-lo ho faig de manera conscient. L’equip està per sobre de tothom, també del líder.

“Com a entrenador,
la meva feina és
treure el màxim rendiment individual dels jugadors
per fer créixer l’equip”

El tracte individual sí que flueix de manera natural. M’agrada ser una persona propera als jugadors, tenir contacte amb ells, parlar-hi. Entenc que no només són jugadors sinó que darrere de cada un hi ha una persona.

La capacitat per liderar es pot aprendre?

Hi ha qui diu que el lideratge s’aprèn i qui pensa que és una qualitat innata. Jo crec que és meitat i meitat: tothom té capacitat per liderar en algun moment de la seva vida. Pot ser de manera temporal o de forma més permanent. També hi ha una part d’experiència al llarg de la vida que t’ajuda a modelar la teva personalitat per ser capaç de gestionar un equip.

En aquest sentit, la meva experiència com a jugador, haver treballat amb diferents entrenadors o haver estat capità de vestuari a l’elit de l’esport, per exemple, m’ha ajudat molt.

T’has format específicament per liderar?

Soc psicòleg i m’he format en diferents aspectes relacionats amb el lideratge. També llegeixo molt i em fixo en persones que admiro com el Pep Guardiola o el Phil Jackson. Intento aprendre cada dia perquè crec que no pots deixar de formar-te.

La revista de la Càtedra de Lideratge en Valors m’ha ofert l’oportunitat de reflexionar sobre els líders responsables a partir de la figura de David Martín, del qual publica una entrevista en aquest número. Com a bon líder, ell destaca el paper del seu equip, que ha aconseguit resultats històrics. En un altre esport, sens dubte rebria una àmplia cobertura mediàtica. És un honor parlar del líder responsable d’aquest èxit sense precedents en aquest i altres esports. Aquest líder és David Martín.

Aplicant un dels models de lideratge més contemporanis, el lideratge autèntic, observem com les seves claus es reflecteixen en aquest cas singular. El lideratge autèntic es defineix per cinc nivells: història de vida, autocontrol, autoconeixement, equip de suport i vida integrada.

Pel que fa a la història de vida, la trajectòria de David Martín està profundament lligada al waterpolo, complementada pel seu interès en el desenvolupament personal i professional dels altres. A més de la seva exitosa carrera com a jugador, Martín va optar per formar-se en Psicologia i va especialitzar-se en el desenvolupament d’equips d’alt rendiment. Així, la seva història de vida abasta una llarga etapa com a capità del millor equip de la lliga espanyola i de la selecció nacional de waterpolo, combinant èxits professionals amb moments de superació personal.

El següent nivell, l’autocontrol, emergeix com una qualitat essencial per a qualsevol líder. Tot i els èxits assolits, Martín manté una actitud de modèstia i consciència sobre els perills de la fama i el poder, aspectes que han afectat negativament alguns dels seus companys esportius en el passat. Com a esportista, va viure situacions difícils que, en lloc de debilitar-lo, l’han ajudat a reforçar el seu propi autocontrol, que també transmet als seus jugadors joves. Això contribueix al èxit sostingut que ha culminat en set medalles en set anys.