Revista LidVa
Núm. 4, Novembre de 2024
01
Líder o responsable?
David Noguera Hancock,
treballador humanitari, president de
Metges sense Fronteres a Espanya (del 2016 al 2021)
L´emotiu discurs inaugural del secretari general de Nacions Unides António Guterres a l’Assemblea General reflectia la seva impotència i frustració davant el reptes del món que ens envolta. Guerres descontrolades, canvi climàtic, intel·ligència artificial…amenaces existencials en definitiva avui presents. La seva audiència era el món, però a la sala el rodejaven allò que anomenem “líder mundials”.
Agraeixo molt la invitació de la Càtedra de Lideratge en Valors a escriure aquest text. Però us demano una cosa a canvi. Com a càtedra, us encomanaria la tasca de re-definir què és un líder mundial. D´endreçar el lèxic perquè tinguem clar de què i de qui estem parlant.
Perquè el lideratge, un concepte carregat de connotacions positives, o té un impacte favorable per a la població, o no és lideratge. L’hem d’identificar d´una altra manera. I si els anomenéssim responsables?
Des del balcó de la memòria dels meus 25 anys dedicats a l´acció humanitària, conec de primera mà què és el fracàs que d´alguna forma expressava Guterres.
Perquè no hi ha millor exemple d´un fracàs col·lectiu que un conflicte armat, una fam que mata desenes d´infants o una epidèmia descontrolada. Quan lideres un projecte de resposta a emergència, on sempre treballes superat pel context i operant medicina de triatge (escollint a qui salves i a qui no), has de tenir molt clar on són els límits i les diferències entre el lideratge i la responsabilitat.
Vivim en un món que té totes les capacitats per resoldre els seus problemes fonamentals i que cada dia decideix no fer-ho. És més, vivim en un món on ja hi han persones/individus que ho poden canviar tot, i que cada dia decideixen que no ho faran. Perquè hi ha responsables d’aquestes amenaces existencials. Amb noms i cognoms, al cap de governs i altres entitats, que gaudeixen d´aquesta etiqueta de líder.
I és fonamental distingir entre popularitat i prestigi. Són populars, però ningú és capaç d´identificar el Mandela de la nostra generació, impossible de trobar entre una nova generació de governants que, això sí, han guanyat el seu particular “Joc del Calamar” en el qual han convertit la política contemporània als seus respectius països i a les institucions, a cost del seu prestigi entre la població. Això no és lideratge.
I és bàsic distingir entre benefici i benestar, i entre rendiment i utilitat. Hi ha individus que poden acumular beneficis i riquesa fins a límits obscens, però son absolutament inútils en generar equilibris que assegurin el benestar i la dignitat a la població que els envolta. Això tampoc no és lideratge.
I que ningú confongui aquest text amb l´antipolítica. Al contrari. Perquè l´alternativa és ben real. Recordo de primera mà els durs moments del COVID a Catalunya, on van aflorar totes les formes de lideratge que necessitem identificar, potenciar i reconèixer. Entre els governants, les treballadores sanitàries i d´altres serveis i una ciutadania compromesa i responsable, es van donar milers d’exemples de solidaritat i empatia que van derrotar la major amenaça de la nostra generació. I és cert que vam tenir alguns exemples d’avarícia, incompetència i egoisme desmesurat. Però és innegable que col·lectivament vam superar aquell repte. Es va fer política veritable.
Per tant la capacitat de resoldre els grans reptes i problemes no és de capacitat. És de voluntat. No és que no es pugui fer. És que no es vol. No és qüestió de lideratge doncs. És de responsabilitat.
Per tant, responsables són aquells que ens empitjoren, esperant que d’alguna forma i algun dia hagin de rendir comptes i els arranquem del seu immens ego aquella satisfacció quan escolten que els anomenen líder.
I reservem aquest darrer mot (líder) a tantes i tantes persones que prenen decisions buscant balanços entre interessos i principis, entre allò individual i allò comú, i d´una forma molt humana, en el sentit que ho fan carregats de contradiccions, plens de dubtes, sense tenir totes les respostes, que assoleix coses bones sense mai ser perfectes. I ho intenten des de la posició a la qual han arribat o els ha tocat a la vida, contribuint no sols al benestar dels seus (perfectament legítim), però també intentant de respondre als reptes col·lectius, cercant un impacte que transcendeix allò que és estrictament popular o rendible, i amb una mirada que també busca el benestar de les persones, i protegeix en particular, els menys afavorits.
I fent això assenten càtedra, cada dia, una càtedra de valors.
David Noguera Hancock,
treballador humanitari,
president de Metges sense Fronteres a Espanya (del 2016 al 2021)
02
Diàleg entre Manel Estiarte i Ramon Besa
Manel Estiarte i Ramon Besa parlen
sobre lideratge i comunicació.
“Paraules que activen voluntats”
Manel Estiarte
Exwaterpolista i membre del cos tècnic de Pep Guardiola al Manchester City. Ha estat olímpic en diferents ocasions i va formar part del Comitè Olímpic Internacional. Va rebre el Premi Príncep d’Astúries dels esports, el 2001, per la seva trajectòria esportiva exemplar.
“Els volem perfectes. Volem que el líder sigui una sola persona. Deixem estar això. El líder ha de ser una persona imperfecta, que mostri les seves limitacions, amb les seves capacitats, que sàpiga rodejar-se de bona gent.
[…] El més important de tot és que [el líder] tingui un bon coneixement de l’ésser humà: que sàpiga aprofitar el talent [de la persona] per posar-lo al servei del grup”.
03
David Noguera recomana...
David Noguera,
treballador humanitari,
president de Metges Sense Fronteres
a Espanya (del 2016 al 2021)
A principis del segle XX, una expedició de 28 persones va embarcar-se en l’Endurance per dur a terme una gesta inèdita fins aleshores: travessar a peu l’Antàrtida. El vaixell va embarrancar enmig del gel i la tripulació, amb Ernest Shackleton al capdavant va haver d’enfrontar-se a dos anys de vida extrema abans d’arribar a un lloc de comandament connectat amb la civilització. Pel camí, una part del grup va quedar-se enrere, mentre altres s’aventuraven amb un petit bot salvavides a buscar ajuda.
La proesa de Shackleton i els seus companys de viatge està considerada la darrera de les grans expedicions heròiques al Pol Sud. Alfred Lansing va bastir aquest relat a partir dels diaris de l’expedició i d’entrevistes a la majoria de supervivents.
David Noguera Hancock
treballador humanitari i president de Metges Sense Fronteres a Espanya (del 2016 al 2021)
LANSING, Alfred: Endurance: Shackleton’s Incredible Voyage
Editorial: Basic Books; Reissue edició (1 abril 2015)
ISBN 10: 0465062881 / ISBN 13: 978-0465062881
04
Magic Maze
Una recomanació de:
CAE, formació i serveis socioculturals
Autoria: Kasper Lapp
Il·lustracions: Gyom
Editorial: 2 Tomatoes games
Breu presentació: Magic Maze és un joc de taula que trenca esquemes, començant per la seva ambientació: 4 superherois han perdut les seves pertinences i entren a robar-les en un centre comercial. Quan les han aconseguit s’han d’escapar sense ser vistos. A partir d’aquí, les mecàniques del joc ens continuen sorprenent: es juga contrarellotge, cada jugador només pot fer uns determinats moviments, a mesura que avança el joc es va descobrint el centre comercial i hi ha importants limitacions en la comunicació.
Magic Maze és un joc cooperatiu en temps real que ens planteja un interrogant: es pot liderar en un ambient de caos?
Al 2017, Magic Maze va ser nominat als premis Spiel des Jahres i al millor joc de l’estat espanyol i va guanyar el premi del públic del Festival Internacional de Juegos de Córdoba i el premi al joc més innovador d’Alemanya (Innospiel).
Edats recomanades: A partir de 8 anys
Participants: 1-8 jugadors/es
Durada de la partida: 15 minuts
Components
• 24 rajoles de Centre Comercial
• 4 peons d’heroi (bàrbar, nan, elfa, maga), cadascun d’un color diferent
• 12 marcadors de Fora de servei (creus)
• 16 rajoles d’Acció (9 per partides de 2-8 jugadors/es i 7 per jugar en solitari)
• 1 Rellotge de Sorra de 3 minuts
• 1 peó de “Fes alguna cosa!”
• 1 full de puntuació
• 1 rajola de Robatori
• Regles
Funcionament
Objectiu del joc: Es guanya la partida si els 4 herois aconsegueixen escapar del centre comercial amb els objectes robats. En cas contrari tots els jugadors perden la partida.
Funcionament bàsic
Una partida de Magic Maze es desenvolupa a partir d’aquesta seqüència:
- S’explora el centre comercial, buscant els objectes a robar
- Cada heroi ha d’aconseguir arribar i col·locar-se a la casella on hi ha l’objecte que ha de robar
- Quan els 4 herois són a lloc simultàniament, roben els objectes. S’activa l’alarma i s’han d’escapar del centre comercial.
El joc planteja diferents escenaris -nivells de dificultat- i els elements de joc que s’utilitzen (rajoles de centre comercial i rajoles d’acció) estan condicionades als escenaris i al nombre de jugadors/es.
Preparació de la partida (escenari 1 d’iniciació)
Es trien les rajoles d’acció i de centre comercial que es faran servir durant la partida. Es posa la rajola d’inici al centre de la taula, cara amunt, i els 4 peons d’heroi a les 4 caselles centrals de la rajola d’inici.
Es reparteixen les rajoles d’acció entre els jugadors/es que les col·loquen visibles davant seu, amb la mateixa orientació (N ˄) que la rajola d’inici.
També es posa sobre la taula el rellotge, els marcadors de fora de servei i la rajola de robatori.
Les rajoles d’acció indiquen quins moviments d’un peó pot fer cada jugador/a:
- amunt, avall, dreta, esquerra, una o tantes caselles com es vulgui
- explorar una nova zona (afegir una nova rajola de centre comercial)
- pujar per les escales mecàniques
- o portar un peó a una casella vòrtex del mateix color
Tots els jugadors/es poden moure els peons que vulguin -no importa el color- però només poden fer el moviment o els moviments que cada jugador/a té a la seva rajola d’acció.
Les rajoles de centre comercial contenen caselles que configuren recorreguts. Algunes caselles tenen propietats especials:
- Exploració. Quan un peó arriba a una casella d’exploració del seu color, el jugador que pot fer el moviment d’exploració afegeix una nova rajola de centre comercial.
- Vòrtex. El jugador amb l’habilitat de moure els peons fins al vòrtex pot desplaçar un peó a qualsevol vòrtex visible del mateix color.
- Escales mecàniques, per salvar desnivells. Només utilitzables per peons moguts pel jugador/a que té aquesta habilitat
- Rellotge de sorra. Permet donar la volta al rellotge de sorra i continuar jugant
- Objectes a robar. Cada objecte té una casella específica on s’ha de situar el peó del color corresponent.
- Caselles de sortida. Específiques per a cada color, excepte en les partides inicials on només hi ha una única sortida de color lila.
A jugar!!!
Es dona la volt al rellotge de sorra i comença la partida. Hi ha 3 minuts per jugar per endavant. Els jugadors, sense cap ordre ni torn fan el moviment o els moviments que poden executar, amb el peó que vulguin.
Si un peó va a parar a una casella amb el rellotge de sorra, es dona la volta al rellotge, s’inutilitza la casella amb una fitxa de fora de servei i es continua jugant. (Alerta: cal mesurar bé si aquesta acció interessa o no en funció de l’estat del rellotge).
A mesura que es van desplaçant els peons es poden explorar noves zones incorporant noves rajoles de centre comercial. Les rajoles tenen una fletxa blanca en una casella que indica com s’ha d’incorporar al tauler de joc.
En el moment en que els 4 peons estan col·locats simultàniament sobre la casella del seu objecte, es fa el robatori. En aquest moment es gira la carta de robatori i es desactiven les caselles de vòrtex. Els jugadors han d’anar desplaçant els peons d’heroi cap a la sortida o cap a les sortides respectives. En aquesta fase del joc continua vigent l’opció de girar el rellotge quan es col·loca un peó en una casella de rellotge que encara estigui activa.
Final de partida
La partida s’acaba i tots els jugadors/es guanyen si els 4 peons aconsegueixen escapar-se. També s’acaba si en algun moment s’esgota la sorra del rellotge. En aquest cas, els jugadors/es han perdut la partida.
Comunicació
Durant la partida, els jugadors/es no poden parlar entre ells. Hi ha, però, dues excepcions en què està permesa la comunicació:
- Utilitzant el peó de “Fes alguna cosa!” Qualsevol jugador/a en qualsevol moment de la partida pot agafar aquest peó i posar-lo al davant d’un altre jugador/a, fent-li saber que espera d’ell/a que faci alguna acció. No es pot dir res ni assenyalar el peó que caldria moure.
- Els jugadors/es poden parlar entre ells en l’espai de temps que hi ha entre que es dona la volta al rellotge fins que es comença a moure algun peó.
Treballar a partir del joc
Magic Maze és un joc esbojarrat amb unes partides que generen força sensació de desordre i descontrol. En aquest context de caos, ens demanem si és possible que hi hagi algun tipus de lideratge?
En el joc, els jugadors/es han de tenir una doble visió:
- d’una banda estar pendent de la situació i el recorregut que ha de fer cadascun dels 4 peons per si en pot moure algun amb les seves habilitats marcades a la rajola d’acció
- per altra banda, detectar la necessitat que es facin altres moviments i demanar la col·laboració a la persona indicada a través del peó “Fes alguna cosa!”
Aquesta combinació no és fàcil i no tothom la fa a la mateixa velocitat. El lideratge, doncs, es reparteix entre tots els jugadors, però segurament, acabarà recaient d’una manera més rellevant en aquella persona que es capaç de combinar les dues visions el més ràpid possible.
La manca de comunicació verbal fa que els jugadors hagin de confiar en la capacitat d’observació i d’interpretació dels moviments que fan els altres, un fet que potencia la cohesió i la confiança en l’equip.
Una acció interessant és jugar el peó de “Fes alguna cosa!, ja que permet indicar a un jugador que té possibilitats d’executar alguna de les seves accions i que, per tant, s’espera d’ell que faci alguna intervenció. Al mateix temps, però, la reiteració d’aquesta acció cap a una mateixa persona pot tenir un efecte negatiu, ja que li pot generar una sensació d’incomoditat o d’inseguretat respecte del seu rol a la partida.
Per altra banda, el factor temps incorpora un nivell més d’estrès que pressiona els jugadors a prendre decisions ràpides i efectives. Això desenvolupa habilitats de lideratge sota pressió, on és essencial mantenir la calma i assegurar que les accions siguin coherents i ben coordinades. La gestió del temps és clau, i un bon líder en el joc serà aquell que sap quan recarregar el rellotge de sorra o donar pistes als altres de manera eficient per a que ho facin.
Així doncs, el lideratge és possible en aquest caos. Magic Maze ens permet treballar el lideratge de manera poc convencional, centrant-nos en el lideratge col·laboratiu, la delegació, la confiança mútua, la comunicació no verbal i la presa de decisions ràpida sota pressió.
Més informació i com aconseguir-lo
https://2tomatoesgames.com/ca/magic-maze-catesp-8437022321318.html
botigues físiques de jocs / botigues virtuals de jocs
