Revista LidVa

01 Article

02 Entrevista

► "Fer que tothom trobi el seu espai i s’hi trobi bé té molt a veure amb el lideratge" Entrevista a Joan Morros, animador sociocultural

04 Valors en joc

► VinclES

05 Humor

► La mirada de Manel Fontdevila

Des del primer moment que vam elaborar el model conceptual de la Càtedra de Lideratge en Valors, que dirigeixen Pep Guardiola i Manel Estiarte, teníem clar que es podria generar un debat en relació amb la distribució dels diferents elements en el “terreny de joc”. Així, l’estructura basada en 1-4-3-3-1 (incorporant el “jugador 12” com a afició, les persones, el veritable propòsit i sentit), estava inspirada en les primeres temporades com a entrenador, quan amb aquest sistema de joc (sempre amb ajustos i adaptacions) va aconseguir un estil personal, reconeixible, inigualable, que el va conduir a les més altes fites de resultats i reconeixement internacional.

Després del seu pas pel F.C. Barcelona, va venir una etapa al Bayern de Munic, i des de fa ja 9 anys, entrena el Manchester City a Anglaterra, amb 6 títols de la Premier League, 1 Champions League, 1 Supercopa d’Europa, 1 Mundial de Clubs, i 2 FA Cups, 4 Copes de la Lliga, entre molts altres. Al llarg de la seva trajectòria, ha sabut potenciar les característiques d’un líder adaptatiu, que canvia les disposicions tàctiques i les estratègies, mantenint-se fidel al seu llenguatge, la seva filosofia i l’essència de joc. Evolucionen els seus sistemes, però manté la coherència, sense trair el seu estil i la seva identitat. Per tant, la clau és saber diferenciar entre tres conceptes:

• L’estil, com a filosofia, essència immutable i valors fonamentals
• El sistema, l’estructura adaptable, la tàctica, els mètodes, l’organització
• El model de joc, com a aplicació pràctica de l’estil a través del sistema.

L’estil és l’ànima del lideratge

És allò innegociable. És el teu “què”, el teu “per què” i el que et connecta amb el teu propòsit (el “per a què”). És el conjunt de valors, principis i creences que defineixen qui ets com a líder, independentment d’on estiguis, a qui o què lideris. Per a la dupla Guardiola i Estiarte, són elements com: possessió intel·ligent de la pilota, pressió alta immediata després de pèrdua (com a actitud proactiva), protagonisme col·lectiu (tots participen i són importants), joc associatiu, obsessió pel detall (també com a mostra de respecte, compromís, responsabilitat), i humilitat permanent malgrat els èxits acumulats. Aquests principis no han canviat en 15 anys. Han estat presents al Barcelona, al Bayern de Munic i al Manchester City. Són la seva firma. La seva identitat. El seu estil.

En el marc conceptual de la Càtedra de Lideratge en Valors, els tenim representats pels 12 activadors que el sostenen:

• El porter (1) – La base fonamental. Íntegres i nobles: els propis principis, els valors i el propòsit personal, conviccions i consciència
• La defensa – Dimensió personal: - (2) Enèrgics i metòdics - (3) Apassionats i optimistes. - (4) Empàtics i amb humanitat. - (5) Comunicadors i receptius
• El mig del camp – Dimensió d’equip:- (6) Aprenents i adaptatius. - (7) Talent en equip. - (8) Intensos i detallistes
• La davantera – Dimensió organitzacional: - (9) Creatius i somiadors. - (10) Dissenyadors i creadors. - (11) Connectors i distribuïdors
• El jugador 12 – Dimensió social i d’entorn: el propòsit, el “per a què” vols aconseguir-ho.

Aquests 12 activadors són un estil de lideratge que es transforma, que s’adapta, però que no canvia en la seva essència i fonamentació, que connecta propòsit personal, d’equip, organitzacional, cap al propòsit social.

El sistema és la forma del lideratge

El sistema és la forma del lideratge, el que s’adapta als diferents contextos. És l’estructura, els processos, les eines, els mètodes que utilitzes per posar en pràctica el teu estil. I és clau que el sistema sigui adaptable perquè els contextos són molt diversos, canviants, imprevisibles i complexos:

• Diferents cultures
• Distints nivells de maduresa dels equips
• Variats desafiaments estratègics
• Moments evolutius diferents

La dupla Guardiola–Estiarte ha demostrat ser mestra de l’adaptació sistemàtica. Del seu joc estructurat en 4-3-3, a altres sistemes com el 3-4-3, 4-2-3-1, 3-2-4-1, entre molts altres. En lideratge, el sistema és com organitzes, estructures i apliques a través dels teus valors, l’equip, el seu treball, la seva orientació, d’acord amb cada context, moment i necessitat. Igual que en el món de les organitzacions. No és el mateix liderar una startup en fase de llançament, que una empresa familiar en un sector madur, que una ONG en un conflicte bèl·lic, que una gran multinacional en expansió global. Els sistemes poden ser completament diferents. L’estil, i els valors personals, els mateixos.

El model de joc, per donar resposta a cada moment

El model de joc és l’aplicació específica i concreta del teu estil a través del sistema en un moment i context determinats. És la resposta pràctica a: “Donat el meu estil inquebrantable i aquest sistema que he triat per a aquest context, com es veu això en la pràctica diària?”. L’estil i els valors personals són immutables, els sistemes s’adapten en funció del context, i el model de “joc” (de treball), implica una sèrie d’accions específiques i concretes que s’adapten.

El pla d’acció directiu és la concreció del model de lideratge i dels sistemes: per exemple, reunions setmanals amb l’equip per fixar objectius, revisió al final de la setmana per identificar aprenentatges individuals i grupals, celebració en temps real d’algun èxit aconseguit, impuls d’un projecte d’impacte social col·laboratiu, etc. El pla pot canviar, d’acord amb el sistema. Però els valors i l’estil romanen. Però és clau tenir un pla, perquè sense brúixola el més fàcil és perdre’s.

Joan Morros Torné és coordinador de l’Associació Cultural El Galliner, que va liderar el procés de recuperació del teatre Kursaal de Manresa, del 1995 al 2007. Actualment, continua al capdavant de la entitat, que és la responsable de la programació de l’equipament des de la seva inauguració, en col·laboració amb el seu equip tècnic professional. L’experiència de participació ciutadana d’El Galliner ha convertit el teatre Kursaal de Manresa en una referència en el sector ja que, des del voluntariat, ha aconseguit mobilitzar i consolidar un públic ampli i divers: en el passat, per reivindicar la necessitat d’un nou equipament escènic a la ciutat i, actualment, per fer que registri un dels índex d’ocupació més elevats dels teatres de Catalunya.

Morros és llicenciat en Psicologia i Pedagogia i va ser professor i catedràtic del CFGS d’Animació Sociocultural, abans de jubilar-se. Parlem amb ell de lideratge i de valors en el teixit associatiu cultural.

Què és liderar?

El lideratge en el món associatiu és la capacitat d’aglutinar persones al voltant d’un projecte comú i uns objectius clars. Sempre que es treballa en grup, encara que sigui en organitzacions amb una estructura molt horitzontal i democràtica, sempre hi ha d’haver algú que coordini, que doni joc. Es tracta d’assegurar que tothom se senti còmode i que es pugui implicar en el projecte en la mesura que pugui i que vulgui. No tothom ha de fer el mateix, ni dedicar-hi el mateix temps, ni fer-ho amb la mateixa intensitat. Fer que tothom trobi el seu espai i s’hi trobi bé té molt a veure amb el lideratge. D’altra banda, també té un paper important a l’hora d’afavorir el contrast d’idees i l’assoliment de consensos.

En el cas de la recuperació del teatre Kursaal, un projecte impulsat des del voluntariat, el lideratge va ser clau a l’hora de trobar gent disposada a dedicar-hi el seu temps, facilitar la seva implicació, la seva participació. El lideratge va permetre aglutinar persones dins de l’entitat però també de fora i alinear-les cap a un objectiu comú. La recuperació del Kursaal no s’hauria aconseguit només amb el treball d’una associació per molt bon equip que tingués, calia també la complicitat d’altres col·lectius.

Com es lidera un equip de voluntaris?

En el meu cas, essent jo mateix voluntari. Es tracta de liderar des de l’exemple, la qual cosa et dona una certa autoritat moral. D’altra banda, també cal saber dinamitzar el grup a partir de la gent que tens al voltant i que no sempre has triat. Una associació no és una empresa, on el personal ha de superar un procés de selecció. Això implica que, a vegades, trobes persones que no sempre sumen, que tenen actituds tòxiques, que volen destacar per sobre dels altres, que no saben sumar, que tot ho troben malament. Cal saber reconduir aquestes actituds, tenint en compte que el vincle no és contractual sinó voluntari en relació a un projecte.

La meva experiència al capdavant de diferents entitats de voluntaris (Rialles, Tabola, Bloc) em va ajudar a evitar errors, més tard amb El Galliner. Per exemple, organitzar un equip gestor reduït, amb persones que saps que pots comptar-hi en lloc de ser molta gent però que no saps mai si hi seran sempre.

Quins valors hi ha darrere un projecte com la recuperació del Kursaal?

No sé si és exactament un valor però crec que és molt important la paciència. La paciència en el tracte amb les persones, a l’hora d’acceptar i entendre la manera de fer de cadascú, però també en relació al projecte. Parlo de tenir paciència en el sentit de tenir ambició amb mirada llarga: la capacitat de plantejar-se grans objectius sense tenir la urgència d’aconseguir-los immediatament. En el cas de la recuperació del teatre Kursaal, va ser clau a l’hora de fixar el termini de deu anys per aconseguir l’objectiu. Posicions més radicals potser haurien plantejats terminis més curts.

Altres valors importants que El Galliner ha conreat al llarg dels seus trenta anys de vida han estat la tenacitat, la perseverança, l’optimisme i la generositat. A aquests valors, caldria afegir algunes habilitats que també són importants: la capacitat d’escoltar i d’explicar-se o l’actitud positiva. És molt important ser capaç de crear un bon ambient per tal que la gent estigui disposada a invertir el seu temps voluntàriament en un projecte. A la gent li agrada treballar en un entorn optimista. Treballar a favor de i no en contra de res o de ningú. Viure la reivindicació com una festa, des de l’alegria.