03
Conversa entre Pep Guardiola, Manel Estiarte, Albert Estiarte i Valentí Martínez
Conversa sobre lideratge i valors que apunten temes diversos que són matèria de reflexió de la Càtedra
Al final de l’any 2021, UManresa va començar les converses amb Pep Guardiola i Manel Estiarte per crear una Càtedra de Lideratge en Valors, una iniciativa que, finalment, ha vist la llum durant el primer semestre del 2023. És un camí que ha emprès conscient de tenir al davant un desafiament important ja que lideratge i valors són una matèria molt complexa de definir i de marcar-ne els límits.
La capacitat inspiradora de la trajectòria professional i esportiva de Guardiola i Estiarte tant en termes de lideratge com de valors i, especialment, de la conjunció de tots dos elements, va ser clau per demanar-los que dirigissin la Càtedra, oferiment que van acceptar de gust. Albert Estiarte promotor del projecte també s’hi ha vinculat estretament assumint-ne la sots-direcció.
Per la seva part, UManresa aporta a la Càtedra la seva experiència en formació en lideratge, sobretot en l’àmbit empresarial, i també el treball que, en els darrers anys, ha realitzat en matèria d’identificació de valors, tant del propi model pedagògic com de la seva cultura corporativa. Aquest és un coneixement que concentren els dos directors acadèmics de la Càtedra, Valentí Martínez i Carlota Riera.
Més enllà del treball de cara enfora, per fer formació, recerca o divulgació, les càtedres també són espais de debat. Compartim fragments d’una conversa entre Pep Guardiola, Manel Estiarte, Albert Estiarte i Valentí Martínez que, reflexionant al voltant del lideratge i els valors, apunten diferents temes que han de convertir-se en matèria de reflexió en el si de la Càtedra.
Sobre lideratge i èxit
Albert Estiarte. Tothom diu que és un líder, però líders amb valors, ja no n’hi ha tants. El Pep i el Manel són dels pocs que conec. Que dirigeixin la Càtedra de Lideratge en Valors ha de permetre mostrar exemples sobre com liderar d’una manera neta i noble, tal com ens van ensenyar quan érem petits. Hi ha molts valors però, per a mi, els que compten i els que utilitzo en el meu dia a dia són els que em van transmetre de petit. El que soc de gran és el que em van ensenyar en la meva infància. L’exemple del Pep i el Manel, com a bones persones que són, és un gran actiu per a la Càtedra i el repte és saber-lo transmetre a les persones que volen liderar empreses, institucions, escoles o equips.
Manel Estiarte. Parlar de lideratge m’incomoda una mica. Pot arribar a ser tòxic perquè condiciones com han de ser i actuar les persones. Des de la meva experiència, de tot el que he viscut, de tot el que m’he equivocat, de tot el que he après, em quedo amb una lliçó al voltant del lideratge, que el Pep va compartir amb mi , fa un temps: fes que el que tens al costat estigui a gust; fes que el que treballa amb tu, el que t’admira, el que et segueix pugui fer bé la seva feina perquè tu l’ajudes. El bon líder no és el que millor parla, el que millor fa… Millor, millor, aquesta paraula em fa tremolar una mica.
Pep Guardiola. El lideratge sovint es relaciona amb l’èxit, però, en canvi, hi ha gent que lidera molt bé i no té èxit (almenys de la manera com s’entén comunament). Cal entendre que, a vegades, simplement guanyes per atzar. Sembla que, tot i havent fet bé la feina, si guanyes, tens èxit però, si perds, ets un fracassat. Caldria reconduir aquesta tendència d’anar als extrems per responsabilitat cap a les generacions més joves.
No ens hem d’emmirallar només en el que guanya per copiar-lo. Hi ha tantes circumstàncies que van lligades al fet de guanyar, moltes de les quals no depenen de tu! Cadascú és com és i no pots copiar el que guanya pensant que així també guanyaràs tu. Hi ha molts elements en joc darrere una victòria. No hi ha ningú que pugui dir el bon lideratge és aquest.
Jo crec molt en el dia a dia. Arribo al matí i obro la porta i em pregunto: què hi ha, quins problemes tenim, com enfoquem la sessió d’entrenament d’avui, com ens veiem… i a partir d’aquí, anar avançant.
Fer les coses fàcils als que tens al teu costat
Valentí Martínez. Sí, és important ser capaç de prendre decisions cada dia i a partir del que tens al davant i a partir, també, dels propis valors. Per mi, per exemple, és ser capaç que la gent que treballa amb nosaltres sigui cada dia millor, no només des del punt de vista competencial sinó també en termes d’identificació amb el que fa. Sovint hem parlat amb l’Albert que el resultat mediatitza molt el procés. Cal ser capaç de diferenciar les dues coses. D’altra banda, crec que si algú no és bona persona d’inici, no pot ser un bon líder. No pot prendre decisions de forma adequada.
Pep Guardiola. Sovint m’han demanat que faci conferències sobre lideratge. Quan els demano per què, si jo no he estudiat mai això, em diuen “perquè guanyes”. Per què no ho demanen a un paleta, com el meu pare, que també havia de gestionar equips de persones que l’ajudaven en la seva feina?
Manel Estiarte. Esforç, prendre decisions, exemplaritat, humilitat, respecte són valors associats al lideratge. Però cal anar més enllà. Prenent l’exemple del paleta, al final, el millor paleta és el que, sap afrontar les dificultats que se li plantegen i troba la manera de fer-ho fàcil, de fer bé la feina.
Nosaltres hem estat nens, adults, esportistes, hem guanyat i hem perdut i, sobretot, hem après. I ara ens trobem en una posició en què som capaços de fer més senzills alguns problemes. El que és complicat sabem transformar-ho en una cosa més comprensible, més fàcil, que la resta pot seguir. Per mi, el líder més que el que guanya és el que sap fer les coses fàcils per als que té al seu costat.
La relació amb les persones és el més important
Pep Guardiola. Jo el que tinc clar que, en aquesta vida, el que cal és passar-s’ho bé. Jo busco voltar-me de gent bona, que em faci riure; que quan les passem malament, vinguin i em diguin, ja veuràs que, al final, tot sortirà bé. Sembla que el que mana ha de fer feliç als altres però jo també em mereixo ser feliç. I per ser feliç necessito voltar-me de gent que m’ho faci passar bé. Necessito grans professionals, òbviament, però que també m’ho facin passar bé. Al final, arriba un moment, que vols viure i treballar amb la gent que t’agrada, bàsicament persones amb qui t’ho passes bé, amb qui quan estem malament, el dolor es fa més petit, i amb qui ens podem abraçar per celebrar els bons moments.
Ser un líder amb valors et garanteix que guanyaràs? No. Tampoc no funciona a la inversa. Pots ser una mala persona, provocar conflictes i guanyar-ho tot. Quan guanyes i guanyes molt, una olimpíada, un títol, t’adones que està bé, sí. De fet, has treballat molt per aconseguir l’èxit, però, més enllà d’aquest moment, si no t’ho has passat bé, si no ha estat una victòria compartida, quin sentit té?
Manel Estiarte. La relació amb les persones és el més important. A vegades, em pregunto, si pogués tornar enrere, esportivament parlant, què tornaries a viure? La resposta mai no és tornar a fer el gol important o tornar a pujar al podi sinó tornar-me a trobar amb els companys al vestuari i recuperar la relació que teníem.
Amb divuit anys vaig ser el màxim golejador dels Jocs Olímpics, en tornar a casa, els diaris deien que era el “líder de la selecció espanyola”. I jo m’ho vaig empassar. Pensava que tots jugaven per a mi. No és que fos infeliç però no gaudia de la bona relació amb els companys. Ells no m’estimaven. Amb el temps, vaig créixer i aprendre. No vaig tornar a ser el màxim golejador però la meva relació amb els companys va millorar i vaig guanyar molt més. No parlo des del punt de vista esportiu sinó emocionalment, com a esportista i com a persona.
Albert Estiarte. Al final, aquest procés d’aprenentatge que va fer el Manel va servir perquè la selecció espanyola de waterpolo guanyés molts títols, no ell, que ja n’havia guanyat molts abans, sinó tot l’equip.
Un equip és molt sa, molt bo quan té bon suplents
Valentí Martínez. A la nostra societat, en general, patim de “resultadisme”, d’obsessió pel resultat. Valorem les persones pels seus resultats i oblidem la seva dedicació, el seu compromís, la responsabilitat que assumeixen. La Càtedra ha de servir per trencar aquest esquema.
Pep Guardiola. El que no guanya no hauria de sentir-se un fracassat. Com pots dir a un infant que s’ha esforçat però no ha tret una bona nota que és un fracassat? Tinc la sensació que quan era petit això no era tan exagerat. Què és l’èxit? Guanyar? Aixecar el títol? L’endemà et lleves i t’adones que no. Estàs content perquè ho hem aconseguit, perquè ens ho hem passat bé però ja t’estan demanant que hi tornis.
Avui, ets el segon i ja ets un fracassat. Això no pot anar així. Per això és molt important envoltar-te de gent amb qui gaudeixis que, quan les coses no van bé, t’ajudin a passar pàgina i tornar-ho a intentar.
Valentí Martínez. Com gestioneu les persones que poden ser molt potents des d’un punt de vista esportiu però que no són bones persones. Com ho afronteu?
Pep Guardiola. Si l’entorn és sa, o bé s’incorpora a la dinàmica del grup o bé ell sol s’aparta. Si l’entorn és tòxic, la cosa es complica. Sol ser gent amb molta manca d’empatia, que no és capaç de posar-se al lloc de l’altre. Crec que un equip és molt sa, molt bo, quan té bons suplents. Poden estar dolguts perquè volen jugar però entenen que un altre ho pot fer igual de bé que ells, accepten que l’entrenador decideixi que avui juga un altre en lloc d’ells, reconeixen quan han tingut una mala actuació i quan algú altre ha estat millor.
El món del futbol és un món molt exposat mediàticament. Quants lideratges hi ha que passen desapercebuts en altres àmbits? Quants pintors, escriptors voldrien tenir per a les seves obres l’atenció que tenim els que ens dediquem al futbol? Tenir més atenció ens fa líders millors? Millors persones? No. Hi ha un munt de circumstàncies que ens han dut on som que no depenen de nosaltres i sobre les quals no ens podem atribuir cap mèrit.
Al final, tots volem bondat: que t'estimin, estimar
Valentí Martínez. Quina persona us ha influït més en la vostra infantesa a l’hora de configurar la vostra escala de valors?
Pep Guardiola. Els meus dos primers entrenadors al Gimnàstic de Manresa. Em recollien, després em tornaven a dur a casa, anaven a Súria a portar un altre nen i encara un altre a Puig-reig…
Manel Estiarte. Jo ho tenia més fàcil. Dormia al llit del costat. Era el meu germà Albert. A mi, l’aigua no m’agradava i no volia ser ni nedador ni waterpolista però sí que volia ser com ell.
Albert Estiarte. La meva mare. Tant si ho feia bé, com si no ho feia tan bé, sempre la tenia al costat per dir-me: “Molt bé, fill meu, has fet tot el que has pogut. Has lluitat molt. Ho has fet molt bé”.
Pep Guardiola. Això a la llarga et dona molt més rèdit. Al final, tots volem bondat, que t’estimin i estimar.
Valentí Martínez. De fet, aquest tipus de missatges avui ja no són tan freqüents. Hi ha molta preocupació en el futbol base pel paper poc exemplar dels pares i mares, als camps, sigui discutint entre ells o discutint les decisions de l’entrenador…
Manel Estiarte. Els pares volen que els seus fills siguin com els jugadors que omplen permanentment les pantalles…
Pep Guardiola. …en lloc de deixar-los ser el que volen ser.
Aquesta conversa va tenir lloc a Manchester, el 18 de juliol de 2023, amb la presència d’Albert Estiarte en videoconferència des del Japó.
