Em demanen sovint com es dirigeix un equip de futbol d’elit per conduir-lo a l’èxit. Estic segur que hi ha moltes respostes possibles a aquesta pregunta, totes vàlides, però, en el meu cas, per respondre-la, em poso a la pell del jugador que vaig ser i sé que el que s’espera de mi és que anticipi el que passarà en el proper partit, que somiï com anirà i que prengui decisions en funció d’aquesta visió.

No és una feina fàcil i, a més, sovint, és solitària i incompresa. En aquesta anticipació, has de combinar un treball intens per conèixer el rival amb una comprensió profunda de les capacitats del teu equip. Finalment, en prendre la decisió, tot aquest bagatge es concreta en una intuïció, fruit a parts iguals del teu bagatge i de l’anàlisi de les circumstàncies concretes que tens al davant. Experiència i inspiració es donen la mà per construir decisions úniques adaptades a la situació particular que et planteja cada partit.

Un cop presa la decisió, és essencial saber-la comunicar, que s’entengui i, en la mesura del possible, que es comparteixi. Adaptar el missatge a cada jugador és clau. Tots mereixem el mateix respecte però no tots volem ni podem ser tractats igual. Sovint, has d’utilitzar estratègies diferents per connectar amb persones diferents. I aquesta és una habilitat essencial per liderar: entendre la individualitat de cadascú i tenir-la ben present per treure’n el millor en benefici de l’equip.

De fet, bona part de la comunicació té a veure amb la teva visió sobre el que ha de passar durant el partit. A l’hora de transmetre-la has de saber aportar certesa on hi ha desorientació, donar seguretat on hi ha por, ser capaç de generar les condicions perquè passi allò que vols que passi, allò que has somniat. Cada acció, cada passi, ha de tenir un sentit, una funció dins del partit, no es tracta simplement de passar-se la pilota perquè sí. Ho he dit moltes vegades, no m’agrada el tiki-taka, prefereixo el joc intel·ligent.