02
Escoles de valors i lideratges
Jordi Lorente Servitja
Mestre de Primària i Pedagog
President del CAE-Formació i Serveis Socioculturals
Professor del Cicle Formatiu de Grau Superior d’”Animació Sòciocultural i Turística”
“Hace falta valor, ven a la escuela de calor”
Radio Futura (1984)
No ens entretindrem gaire en obrir debats a l’entorn de si els líders neixen o es fan. A hores d’ara la descodificació del genoma humà no ha identificat el “cromosoma del lideratge” i, per tant, deu ser el medi, deu ser l’entorn, qui propicia aquests efectes. O.. és que algú que pensi en alguna determinada Casa Reial pot concloure el contrari? Sigui com sigui, de ben segur que les experiències viscudes i els ambients freqüentats juguen un paper important en aquest rol que anomenem “líder”.
Per acabar-ho de reblar només ens remetem als autors de l’estudi sobre “Les fonts del lideratge social” (CANTÓ, N; CASTIÑEIRA, A; FONT, A) publicat el 2009 sota els auspicis de la Fundació Bofill. En aquest estudi basat en 25 entrevistes a persones que eren percebudes com a líders socials dins de l’àmbit català es conclou que l’aspecte més rellevant per començar a assumir consciència social és el dels “valors viscuts, és a dir, la immersió de les persones en accions o exemples vitals que configuraran la seva manera de situar-se en el món.” (“Les fonts del Lideratge social”, pàg. 121)
Abans, però, de continuar referint-nos on i com es poden afavorir els lideratges, deixeu-nos comentar que des de la nostra òptica per abordar aquesta temàtica no podem esmentar el binomi “Lideratge-valors” sense especificar abans els tipus de valors que definim. És evident que tot lideratge té uns valors associats. En conseqüència, el que ens cal és definir un marc que ens faci veure quin és el nostre posicionament davant d’allò que valorem. És un bon exercici assenyalar que la consideració de lideratge “ètic” l’han promogut documents com la “Declaració Universal dels Drets Humans” o, per citar un de més recent, el que anomenen “ODS”, els objectius de desenvolupament sostenible, dins de l’anomenada “Agenda 2030” de la mateixa ONU. Amb aquesta base ja podem començar a parlar del lloc on poden aparèixer lideratges amb aquests valors, valors associats a quelcom “social i comunitari”.
I bé, un cop assentades aquestes dues premisses, endimsem-nos en la pregunta i principal objectiu d’aquest article: hi ha escoles de lideratge ”ètic” i valors?
Hi ha escoles de lideratge ètic i valors?
Perdoneu-nos el toc “hype” que hi posarem però és que la resposta només pot ser afirmativa havent assenyalat ja la importància dels valors i experiències viscuts. El nostre entorn més proper està farcit d’organitzacions facilitadores de “lideratge ètic en i amb valors socials”. Tant institucions formals com no formals poden ser facilitadores d’aquest bagatge. Pensem, per exemple, en quelcom bàsic dins del “Lideratge” com és “aprendre a participar”. S’aprèn a participar? Tal i com diu el Grup de treball de la CASC_CAT (Coordinadora per a l’Animació SòcioCultural de Catalunya) “saber participar només es pot aprendre participant: des de les primeres institucions educatives i la infantesa, fins a d’altres cercles socials. L’aprenentatge vivencial de la participació es du a terme de manera més significativa en models d’alta participació, com l’associacionisme.” (“Intervenció Socioeducativa en Joves”, 2017). I aquí sí que entrem de ple en l’especificitat d’un marc com les institucions d’Educació en el Lleure per identificar-les com a escoles de participació i lideratge ètic en i amb valors socials.
I no només això, sinó que a hores d’ara gràcies a l’ingent esforç d’investigadores socials com Txus Morata que amb dades fefaents ens permeten afirmar que les institucions de Lleure Educatiu transformen comunitats i persones augmentant els nivells de participació ciutadana, promocionant lideratges horitzontals i construint xarxes de suport social. Tot això, dona com a resultat un grau més alt de cohesió i de compromís social en els territoris on hi ha presència d’aquestes institucions (“Ocio educativo, y acción sociocultural, promotores de participación y cohesión social”, Morata, T.; ALONSO,I; PALASÍ, E; BERASATEGUI, N_2023)
La cohesió social, la gran oblidada
Doncs si tenim institucions de lleure educatiu que aprofundeixen i serveixen a un valor tan important com la “Cohesió Social” com és que és un dels grans oblidats a l’hora d’emprendre decisions polítiques. Tal i com assenyala la doctora en Ciències de l’Educació Anna Jolonch en una entrevista (Diari de l’Educació, 26/05/2023) les activitats extraescolars són un dels principals factors de desigualtat: “No tothom pot fer música, dansa, activitats culturals o de lleure… Molta gent no té accés a aquesta educació i, en canvi, sabem que és un factor d’èxit enorme i és un factor d’educació. Manca més igualtat d’accés, perquè hem millorat molt en la igualtat d’accés a l’escolaritat obligatòria, però no el lleure. I el lleure, a més, és un factor clau de cara a educar amb valors, amb ciutadania. L’educació ha de ser, no només trobar una feina, ha de ser educar persones amb uns certs valors perquè puguin treballar pel bé comú.”
Educació 360
Hem intentat partir d’una pregunta òbvia com és si podem aprendre a ser líders per acabar constatant la manca de suport que tenen les institucions amb aquesta funció: la de proposar plataformes per a l’aprenentatge de valors socials.
Les institucions de Lleure educatiu han de ser i sentir-se recolzades dins del marc més ampli de les polítiques educatives amb rerefons social. I, és per això, que volem acabar l’article fent-nos ressò de la importància de programes com “Educació 360” que posa el focus en impulsar polítiques i actuacions que afavoreixin l’accés a activitats fora de les institucions educatives obligatòries. Un sentit més global de l’educació i un focus especial per a les institucions de lleure educatiu ens permetrà uns lideratges molt més alineats amb uns Objectius de Desenvolupament Sostenible, uns lideratges “ètics”.
En tots els cercles de l’activitat humana (política, esport, religió, família, educació,..) poden donar-se condicions per a lideratges “ètics” però tenim suficients evidències per pensar que el Lleure Educatiu per proximitat amb certs valors ètics aporta un “plus” a l’hora de vetllar pel compromís i la cohesió social.
I, ara sí, per acabar, si em permeten la llicència d’intercanviar alguns mots de la meravellosa cançó dels “Radio Futura” potser estarem més a prop del que hem volgut argumentar: fa falta escalfor, vine a l’escola de valors. (Tot i que millor no malinterpretar-ho i que els “negacionistes” del canvi climàtic la prenguin per bandera)
