Una cinquantena de professionals es van reunir el passat 10 d’abril a Manresa amb un objectiu comú: reflexionar conjuntament sobre com transformar les pràctiques, les organitzacions i la cultura professional per avançar cap a una atenció en salut mental lliure d’estigmes. La trobada va tenir lloc en el marc de la segona edició de la Jornada Intercàtedres d’UManresa, una iniciativa compartida per les càtedres de Salut Mental, Lideratge en Valors i Simulació i Seguretat del Pacient de la UVic‑UCC, totes amb seu a Manresa, amb la col·laboració de la Fundació Althaia. Enguany, la jornada va posar el focus en l’estigma associat a la salut mental, un repte persistent que interpel·la tant les persones com les institucions.
Una de les idees que va emergir amb més força al llarg de la jornada va ser la necessitat d’un compromís col·lectiu i sostingut per transformar els models d’atenció i la cultura de les organitzacions. Tal com va assenyalar el director acadèmic de la Càtedra de Lideratge en Valors, Valentí Martínez, aquest tipus d’espais «no poden quedar-se en un exercici aïllat, sinó que han de traduir-se en un compromís actiu i compartit». Un compromís que impliqui revisar mirades, actituds i pràctiques quotidianes.
Les reflexions compartides van posar de manifest que l’abordatge de l’estigma en salut mental ha de fonamentar-se en quatre valors clau: la dignitat, la humilitat, l’empatia i la confiança. La dignitat, perquè l’estigma deshumanitza i desposseeix les persones de la seva identitat, i perquè el respecte és un element essencial per garantir una atenció segura i de qualitat. La humilitat, entesa com la capacitat dels professionals de reconèixer que existeixen actituds i comportaments —sovint inconscients— que poden aixecar barreres en la relació d’acompanyament. L’empatia, necessària per comprendre i sostenir els processos vitals de les persones, especialment en situacions de vulnerabilitat. I la confiança, imprescindible per generar espais segurs on els pacients puguin expressar-se sense por a ser jutjats o etiquetats, i on els professionals puguin actuar sense el temor constant a l’error.
En aquest sentit, la jornada va subratllar la importància de crear contextos de seguretat psicològica que afavoreixin el diàleg, trenquin els silencis i contribueixin a una atenció més humana, inclusiva i centrada en la persona. Un repte que apel·la directament al lideratge exercit des dels valors i al paper transformador de les organitzacions.